Movem Tortosa reclama la construcció d’una nova escola per a Remolins i designar un nou Defensor de la Ciutadania

Movem Tortosa defensarà al proper ple municipal una moció que demana iniciar els tràmits per a la construcció d’una nova escola per al barri de Remolins de la ciutat. La petició es fa després que l’actual pandèmia de la COVID-19 hagi agreujat i posat encara més de manifest els problemes de manca d’espai que pateix l’escola des de fa anys. “En uns moments que les mesures de seguretat per evitar la propagació del coronavirus han obligat els centres educatius a buscar espais alternatius per a mantenir les distàncies de seguretat i fer les classes amb garanties, este centre escolar de la nostra ciutat ha tingut serioses dificultats per poder complir amb les recomanacions i fins i tot s’han hagut de cedir espais en altres immobles de la zona perquè part de l’alumnat faci classe”, ha exposat en una roda de premsa davant de l’actual escola el portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan.

Entre d’altres mancances, el CEIP de Remolins no té gimnàs, saló d’actes ni aula de música o ciències. A més, el menjador escolar tampoc no és suficient i el pati també és petit i amb un terra rugós que genera queixes de les famílies de l’alumnat. L’actual edifici, construït a principis dels anys 40 del segle passat per part de Regiones Devastadas, està encaixonat entre el carrer Santa Anna, les muralles del Castell de la Suda i l’orografia complexa del barri de Sant Jaume i no disposa de més espai per a créixer.

La moció insta el departament d’Educació de la Generalitat a iniciar els tràmits necessaris per a la construcció d’un nou centre escolar per al barri de Remolins. Insta també  l’ajuntament a iniciar un procés de diàleg amb la Generalitat per acordar una nova ubicació per a l’escola i a posar si cal terrenys a disposició del departament d’Educació. Tal i com es recorda a la moció, la necessitat de construir una nova escola per al barri de Remolins ja es va plantejar fa una mica més d’una dècada, coincidint amb la redacció del projecte de reforma integral del barri de Sant Jaume.

Defensor de la Ciutadania

Movem Tortosa porta també al ple del proper dilluns una altra moció que reclama iniciar d’immediat el procediment perquè Tortosa torni a tenir un nou Defensor o Defensora de la Ciutadania. Des de la creació de la figura del Defensor, només el senyor Joaquim Ricart Baubí, ja traspassat, ha ostentat el càrrec. En va prendre possessió el desembre de 2009 i, el gener de 2018, abans que es fes pública la voluntat del senyor Ricart de renunciar al càrrec, Movem Tortosa va registrar una moció que demanava que es portessin al ple les darreres memòries anuals del Defensor. Movem va retirar la moció després que el govern municipal va assumir el compromís de fer en unes setmanes una proposta per al nomenament d’un nou Defensor de la Ciutadania. Dos anys i mou mesos després, però, el càrrec segueix vacant i per això ara es torna a portar la qüestió al ple.

“Reclamem que es tornin a iniciar els contactes amb tots els grups municipals per a trobar un  nou nom de consens per al Defensor, una figura no remunerada que és una important eina de proximitat, transparència i millora de les relacions de l’Ajuntament amb la ciutadania”, ha instat el portaveu de Movem Tortosa. La moció també demana, en primer lloc, que es destinin els recursos adequats i necessaris perquè el nou o nova Defensor de la Ciutadania pugui exercir el càrrec i realitzar les seues funcions de forma adequada i, en segon lloc, fer una campanya informativa perquè la ciutadania conegui l’existència del Defensor, les seues funcions i els canals per a poder-hi accedir.

Tortosa, 30 de setembre de 2020

Movem Tortosa reclama la constitució del comitè organitzador de la Capital de la Cultura Catalana 2021

Movem Tortosa ha reclamat formalment al govern municipal de Tortosa la constitució del Comitè Organitzador de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2021, en el qual hi han de tenir representació, entre d’altres, tots els grups municipals que conformen el consistori tortosí. La petició s’ha materialitzat a través d’una instància en la qual es demana que la constitució del comitè es faci en un termini màxim de 15 dies i que se’n convoqui de forma immediata una primera reunió per informar de les gestions realitzades fins el moment en tot el que fa referència a l’organització del calendari d’activitats de l’esdeveniment i recepcionar propostes.

La sol·licitud de designació de Tortosa com a Capital de la Cultura Catalana per al 2020-2021 es va aprovar el març de 2018 al plenari de Tortosa amb el vot favorable de tots els grups, perquè la sol·licitud havia d’aprovar-se per unanimitat per tal de poder tirar endavant. En la instància presentada avui, el portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, recorda que un dels acords previs per aquella unanimitat incloïa la constitució d’un comitè organitzador en el qual hi estaria també representada l’oposició, per complir «també amb el desig expressat al ple que la capitalitat havia de ser de tots i de totes». Finalment, poc després Tortosa va ser finalment designada Capital de la Cultura Catalana 2021.

El mes de març d’enguany els grups municipals van ser requerits des d’alcaldia per tal de designar la persona que els representaria al comitè organitzador de la Capital de la Cultura Catalana 2021. També es va avançar que es treballava amb la intenció de convocar una primera reunió constitutiva en el termini aproximat d’una setmana. Però Jordan explica que «en aquell moment, Movem Tortosa vam considerar que, atès que s’estava a punt d’entrar en estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus, cosa que va passar a les poques hores, no era oportú fer la reunió per aquelles dates».

Des d’aleshores han passat sis mesos i, tot i que la pandèmia del Covid-19 segueix tenint incidència en el dia a dia, l’administració local s’ha adaptat a la nova realitat i s’estan celebrant plens, comissions informatives i altres tipus de reunions de forma habitual i amb format telemàtic. «Malgrat això, i quan ens trobem a tres mesos de l’inici oficial de la capitalitat de la ciutat de Tortosa, el Comitè Organitzador encara no ha estat creat, malgrat que des de l’àrea de Cultura d’aquest ajuntament es treballa des de fa temps en el programa d’activitats», lamenta el portaveu del principal grup de l’oposició. Jordan també argumenta que la informació que s’aporta a la comissió informativa de Serveis a les Persones no dona compliment als compromisos de participació dels grups assolits en l’aprovació de la sol·licitud de la candidatura de la Capital de la Cultura Catalana, «perquè es limita a la transmissió unilateral per part de la regidoria de Cultura de decisions ja preses».

Tortosa, 22 de setembre de 2020

Medalles i honors d’anada i tornada

Com en el proverbi xinès, el llibre d’honors i distincions de l’Ajuntament de Tortosa viu temps interessants. Fa uns anys es va retirar al dictador Francisco Franco el títol d’alcalde honorari i perpetu i temps després es van retirar també els títols concedits a l’empresari i polític Joaquín Bau, que en vida va mantenir estretes i destacades relacions amb la dictadura franquista. I ara s’ha acordat en el darrer ple retirar també la Medalla d’Or de la Ciutat que es va concedir l’any 1996 a Joan Carles I. Movem hi vam donar suport perquè era una mesura completament necessària, tenint en compte l’allau d’informacions que han vinculat el rei emèrit amb cobraments de comissions i una fortuna opaca a l’estranger. La seua posterior fugida de l’estat espanyol encara ha donat més raons de pes per retirar-lo dels quadres d’honors municipals.

En el cas de Tortosa, l’alcaldessa Meritxell Roigé va córrer a sortir davant l’opinió pública a fer la proposta de la retirada de la medalla, per a poder-se atribuir tot el mèrit de la mesura. Una celeritat que contrasta de forma flagrant amb l’actitud que la senyora Roigé i els seus  van mantenir fa uns anys quan Movem Tortosa vam presentar al ple una moció perquè fossin retirades dels espais públics les plaques d’inauguracions que encara es referien a l’ex president de la Generalitat Jordi Pujol com a Molt Honorable. Recordem que Pujol, com el rei emèrit, va resultar ser moltes coses, però no pas honorable i exemplar.

És evident que cal ser ferms en la lluita contra la corrupció i l’ús del poder per a interessos personals. Són accions reprovables que embruten la democràcia i torpedinen la confiança de la ciutadania en les institucions. Però en política ens trobem tot sovint amb evidents actes d’hipocresia. Com la dels postconvergents tortosins, que ara han corregut a proposar públicament la retirada de la Medalla d’Or a Joan Carles I, però que l’any 2016 van votar en contra de la retirada de les plaques de Pujol. En aquest darrer ple Movem vam considerar que tant necessari era votar a favor de la retirada de la medalla al Borbó com tornar a reclamar la retirada de les plaques de l’ex president català.  Però, coses de la vida, tampoc ara vam rebre el vot favorable dels postconvergents. De fet, es van abstenir en la votació per la retirada de les plaques del seu pare polític. Perquè, per molt que afirmin no tenir res a veure amb la Convergència del 3 per cent, els que governen a Tortosa –ja sigui amb el nom de PDECAT o de Junts- són els hereus d’aquella dreta pujolista que va governar durant anys el país com si fos el seu pati particular.

I ja que parlem d’hipocresies, menció a banda mereix la del PSC, soci de govern dels postconvergents al govern tortosí. Per una banda van votar a favor de la retirada de les plaques dedicades a Jordi Pujol amb l’argument que no volien modificar el vot donat l’any 2016 a la moció que vam presentar des de Movem. És a dir, que més que per convicció, aquest darrer ple els socialistes van votar a favor de la nostra proposta per no quedar en evidència. Gest completament estèril perquè una estona abans ja s’hi havien posat, en evidència, en no voler demanar la retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat al rei emèrit. I això que el senyor Enric Roig havia fet declaracions on deia apel·lar a l’esperit republicà del PSC per a poder mostrar-se segur que l’executiva local socialista no decidiria votar en contra de la retirada. Però l’esperit republicà del PSC sembla que està decaigut i va decidir quedar-se en l’abstenció. Una abstenció que demostra que el PSC tortosí s’està escorant cada cop més a la dreta. Són els efectes d’estar apuntalant un govern municipal dirigit per la dreta “més casposa de Catalunya”, en paraules del mateix Roig fins fa poc temps.

Malgrat que en el plenari es va arribar a qüestionar des d’algunes formacions polítiques la necessitat o conveniència de fer net en el llistat de reconeixements oficials, la realitat és que cada vegada hi ha una major sensibilitat sobre la importància de retirar determinats honors concedits en temps pretèrits. Convençuts de la necessitat d’eliminar els reconeixements que han esdevingut anacrònics, indeguts i inadequats amb el pas del temps, Movem Tortosa vam demanar al ple la creació d’una comissió específica on els representants de la ciutadania, els tècnics municipals i experts revisem els honors concedits per l’Ajuntament de Tortosa en els temps contemporanis per no haver d’estar periòdicament retirant distincions a cop d’actualitat. D’exemples que per higiene democràtica i memòria històrica s’haurien de retirar en tenim uns quants a Tortosa: des del nomenament del dictador Primo de Rivera com a Fill Adoptiu de Tortosa l’any 1927, passant pel del falangista Francisco Labadie Otermin l’any 1950 o el del general Emilio Barrera, que anys després de rebre el reconeixement de la nostra ciutat va prendre partit pels franquistes en el Cop d’Estat i posterior Guerra Civil Espanyola.

La nostra proposta de creació de la comissió, però, va rebre com a resposta un sorollós silenci del govern sociovergent tortosí. Això sí, no pateixin, que si quan vam fer la proposta estaven escoltant-nos i els va agradar la petició, potser d’aquí a uns mesos crearan la comissió d’estudi i revisió i es penjaran la medalla de la idea. Les medalles són així. Per a alguns, només són boniques i desitjables quan el coll on s’han de penjar és el seu o el d’algú que els convé.

Jordi Jordan, Portaveu municipal de Movem Tortosa

La Via Verda, un projecte de futur i de respecte al passat

La Via Verda, tant el traçat de la Terra Alta com el del Baix Ebre, és un dels projectes de major èxit que s’han impulsat en les darreres dècades a les Terres de l’Ebre. Les xifres d’usuaris són un dels indicadors que així ho ratifiquen. Només aquest estiu, per exemple, el tram del Baix Ebre ha registrat entre juliol i agost el pas de 78.532 ciclistes i vianants. Podem disposar d’aquestes xifres arran de la instal·lació per part del Consell Comarcal d’uns sensors que quantifiquen els usuaris. Aquestes bones dades d’ús ens demostren que cal seguir apostant per iniciatives que ajudin a impulsar aquesta infraestructura, per avançar en l’objectiu de posicionar la comarca en el mapa de l’especialització turística en cicloturisme.

Des del govern comarcal estem intensificant la feina per a millorar les infraestructures de la Via Verda a banda de reparar tots els danys soferts pel Glòria, que van tenir una gran afectació a la via. Però no ens quedem aquí i volem fer d’aquesta infraestructura un actiu que impulsi el turisme d’interior i qualitat a l’Ebre. Per això estem creant sinergies amb la resta de comarques aragoneses i catalanes per on passa la via. Per exemple, hem impulsat recentment una taula de treball que també ens ha d’ajudar a internacionalitzar aquesta proposta turística i a homogeneïtzar les accions que hi duem a terme. Cal tenir en compte que la Via de la Val de Zafán en el seu conjunt és una de les més llargues de l’Estat i això és el que busca el turista especialitzat: una infraestructura gran, amb bons serveis i amb diversitat de paisatges, que amb el reconeixement de la Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO, són evidents en el nostre cas. I, paral·lelament, des de l’àrea de turisme del Consell seguim treballant per materialitzar al més aviat possible el projecte de perllongament de la Via Verda pel tram de l’antic traçat del Carrilet que unia Tortosa amb Deltebre. Estem a punt d’iniciar aquest projecte, que ens permetrà unir el Delta de l’Ebre amb Tortosa i el Baix Aragó.

Tot plegat són accions d’impuls a un projecte turístic de present i futur que també enllaça en certa manera amb el passat. Perquè no hem d’oblidar que amb la Via Verda donem també una segona oportunitat a aquell antic Ferrocarril de la Val de Zafán, que havia d’unir La Puebla de Híjar, Alcanyís i Tortosa i que mai va acabar de ser completat. Aquell projecte iniciat a mitjans del segle XIX, que planejava una via fèrria que arribés a la Ràpita, va estimbar-se finalment contra un mur de múltiples dificultats que va fer que el servei ferroviari tanqués definitivament el 1973.

Va ser la crònica d’un tancament anunciat per les dificultats tècniques i econòmiques. Un tancament que va arrabassar als pobles del traçat la possibilitat d’una millor connexió amb l’entorn, va fer prendre una via de comunicació al territori i, en aquell moment, va convertir en estèrils tots els esforços fets per a la construcció dels trams que van arribar a materialitzar-se, inclòs aquell darrer tram que en plena Guerra Civil van haver de construir presoners republicans perquè la via servís de línia logística en plena Batalla de l’Ebre. Així doncs, amb tots els projectes que estem impulsant per consolidar el projecte turístic de la Via Verda del Baix Ebre no contribuïm només a fixar i omplir de possibilitats de futur una infraestructura respectuosa amb el medi ambient i la nostra història com a territori. També honorem l’esforç d’aquells treballadors -alguns, forçats- que van construir el traçat i recordem la il·lusió dels veïns dels pobles del voltant que van esperar tenir un tren que els portés més enllà.

Jordi Jordan, Portaveu del grup municipal de Movem Tortosa i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre

Movem proposa l’adhesió de l’Ajuntament de Tortosa a l’Associació de Municipis per l’Energia Pública

El proper ple ordinari de l’Ajuntament de Tortosa debatrà una moció de Movem Tortosa a través de la qual es proposa que el consistori s’adhereixi a l’Associació de Municipis (AMEP) per l’Energia Pública. Esta associació es va presentar ara fa uns mesos i té com a objectiu apostar per la municipalització de la gestió de l’energia i per, entre d’altres, maximitzar la generació d’energia per mitjà de recursos renovables locals o l’aplicació de mesures d’estalvi als diferents municipis per reduir el consum energètic. A hores d’ara, ja s’han adherit a l’AMEP una cinquantena de ciutats i pobles catalans, entre ells, la veïna ciutat d’Amposta.

La moció de Movem també proposa que s’elabori en un termini màxim de quatre mesos un informe tècnic on s’avaluï la viabilitat de constituir a Tortosa una Agència Municipal d’Energia que permeti al consistori apostar “per desenvolupar les polítiques energètiques de manera integral, eficient i coordinada, amb l’objectiu de transitar cap a la sobirania energètica de la ciutat, i desplegar totes les actuacions contemplades en la planificació energètica local”.

Tal i com s’exposa en la moció, les ciutats han d’apostar davant l’actual escenari per crear un futur energètic propi, desenvolupar paral·lelament l’eficiència energètica, la producció neta i renovable i un canvi de mentalitat col·lectiva per a fer-ho possible. “Això suposa implicar a tots els actors, l’Ajuntament i les diferents àrees de la institució que han de donar exemple, fer i divulgar les bones pràctiques, per tal de capacitar la ciutadania, a més de desenvolupar eines perquè la pròpia ciutadania desenvolupi actuacions per tal de millorar els seus hàbits, minimitzi el consum i promogui actuacions de generació renovable a la ciutat”, s’afegeix en la proposta que es porta al ple.

El portaveu del grup municipal de Movem Tortosa, Jordi Jordan, afirma que “des de Movem tenim clar que cal apostar perquè l’Ajuntament de Tortosa es sumi a l’Associació de Municipis per l’Energia Pública, ja que compartim l’aposta per la municipalització de la gestió de l’energia i la resta d’objectius relacionats amb la transició i l’eficiència energètica”.

Tortosa, 9 de setembre de 2020