Movem Tortosa presentarà durant el proper ple una moció per demanar que Tortosa es declari contrària al TTIP. Però què és i què representa el TTIP realment?

Tot i que als mitjans de comunicació de masses no n’han fet gaire difusió, potser ens sonen coses com TTIP, CETA, NAFTA, TAFTA o TISA. Aquest conjunt de sigles tenen una cosa en comú: són tractats per al comerç entre diferents àrees geopolítiques.

TTIP són les inicials en anglès del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió que està sent negociat actualment entre els Estats Units i la Unió Europea. Aquest ha de permetre una relació comercial entre els EUA i la UE més fluïda tot augmentant el PIB d’ambdues àrees, més del 0,4% segons mitjans de tall liberal. El TTIP, també conegut com a TAFTA, estava previst que entrés en vigor durant aquest 2015 però, donada la gran quantitat d’assumptes que hi ha damunt la taula per ser negociats, la seva aplicació encara tardarà una mica més en arribar. Aquest tractat ha de cobrir pràcticament totes els sectors econòmics i les normatives que els regulen.

També és un dels secrets més ben guardats dels últims anys. S’està negociant voltat d’una aurora de total opacitat, sent l’accés a la documentació relacionada amb el tractat limitat fins i tot per als eurodiputats.

S’han dut a terme algunes votacions referents a aquest tractat al Parlament Europeu, però no són vinculants ja que els negociadors són independents de l’Europarlament (el 90% dels experts assessors en la redacció del TTIP formen part de lobbies controlats per grans corporacions transnacionals); tot i que sí que és important el que es vagi decidint en aquestes votacions ja que, finalment, el text haurà de ser ratificat pel mateix Parlament.

No obstant això, no oblidem el que hem comentat abans, si els mateixos eurodiputats que ens representen no només es veuen limitats a l’hora de consultar els textos, sinó que, a més, no poden fer-ne cap tipus de difusió, no podem parlar d’un procés transparent i democràtic. I això és greu, però encara ho és més quan ens en adonem de que aquest tractat podria afectar-nos de manera irreversible en un ventall molt ampli d’àmbits.

Cal tenir en compte també que el TTIP no és l’únic tractat d’aquest tipus que es troba sobre la taula, n’hi ha de similars com el CETA (UE-Canadà) amb similars efectes sobre la economia i societat europees.

La estratègia per facilitar les relacions comercials entre els EUA i la UE passa per eliminar les barreres legislatives d’indústries com l’automobilística o la agroalimentària.

Però també pretén equiparar al nivell nord-americà la legislació mediambiental, laboral, sanitària o financera, entre d’altres. I aquesta és una molt mala notícia, ja que obre la porta a la liberalització salvatge de sectors tradicionalment públics com la sanitat, la educació o el transport ferroviari. Sectors que últimament ja s’han vist prou afectats per les privatitzacions.

Com és d’imaginar, qui sortiria perdent amb aquestes modificacions legislatives serien els treballadors i consumidors europeus, donat que les normatives europees són generalment més proteccionistes.

El TTIP també preveu la creació de tribunals internacionals d’arbitratge (ISDS), que donen la possibilitat a empreses transnacionals d’emprendre mesures legals contra decisions preses per governs democràtics, si consideren que aquestes atempten contra els seus interessos.

Totes aquestes mesures podrien derivar en conseqüències tan variades com, per exemple, una baixada del salari mínim, una reducció dels controls sobre els fàrmacs que es poden comercialitzar, una major permissivitat en l’ús de productes fitosanitaris que suposen un risc per al medi ambient, i fins i tot acabar d’obrir les portes de bat a bat a aliments modificats genèticament o vedella alimentada amb hormones del creixement (assumptes contra els que Europa porta molts anys legislant, seguint la opinió general de la seva societat).

Es va donar el cas, en el marc del tractat conegut com el NAFTA, d’una companyia nord-americana dedicada al fracking que va reclamar fins a 250 milions de dòlars al govern canadenc per danys, ja que la societat quebequesa es va posicionar en contra de l’activitat que duia a terme l’esmentada empresa en el seu territori.

El paral·lelisme és més que evident. El projecte Castor torna a estar a l’ordre del dia un any després: una poderosa empresa, tot i la oposició de bona part de la societat a la seva instal·lació en el territori, i després de causar danys al medi ambient i trasbalsar diverses poblacions, es veu obligada a marxar i, a sobre, ha de cobrar un substanciós xec a canvi dels danys provocats.

Per tant, si us heu estat preguntant per què l’Ajuntament de Tortosa hauria de donar suport a una moció com aquesta, que a priori sembla que sobrepassa els límits del que aquest pot decidir, cal tenir en compte que a les Terres de l’Ebre, un territori tan habitualment atacat a nivell mediambiental, que disposa d’una economia principalment agrària i un atur asfixiant, la aplicació del TTIP no faria més que augmentar la freqüència i la força d’aquests atacs.