El conjunt arqueològic de Fullola es localitza en el centre del despoblat medieval del mateix nom, al costat a les runes de l’església gòtica, a uns 12 km al nord-est de Tortosa, dins del terme de la nostra ciutat.

L’origen de la Fullola, amb un terme enorme, sol atribuir-se a temps anteriors a l’Edat Mitjana, si bé, a començaments del segle XIII, estava sota domini feudal dels Montcada tortosins. El lloc rebé una primera Carta de Poblament el 30 d’agost de 1208 a favor de Pere Nebot i, en no prosperar, fou donat a Arnau de Figuerola el 24 d’abril del 1216. En temps de Jaume I passà a domini reial i després fou de l’Orde del Temple. Al remat, esdevingué carrer de Tortosa i, l’any 1342, la Ciutat féu encastar el seu escut sobre la portada de l’església.

Segles més tard el municipi perellonenc i el tortosí s’enfrontaren en un inacabable plet per la seua possessió, que aconseguí guanyar Tortosa i, finalment, en sessió municipal del 19 de gener de 1863 el lloc es donà per abandonat.

Les restes de l’antic poblat de Fullola, en complet abandonament en l’actualitat, el formen la torre de defensa, d’alçada considerable i punt més elevat del poblat; l’església, pròxima a la torre i formant amb ella el nucli central; i les cases.

Les cases més properes al nucli són també les pitjor conservades, pràcticament cobertes de vegetació. Només se’n veuen els fonaments i alguna paret de maçoneria ordinària. Una mica més allunyades del nucli central es conserven algunes cases disseminades utilitzades ocasionalment amb fins agrícoles

La torre, bastida al segle XIII amb filades de pedra sense treballar, és cilíndrica i esvelta, té uns 16 metres d’alçada i permetia un control excel·lent sobre el mar de Tortosa.

L’església, d’estil gòtic, en l’actualitat només hi resten les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l’entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L’obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l’escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l’antic poblat de Fullola.

A més a més, dintre del conjunt, hi trobem una pila baptismal, probablement d’estil romànic, de notables dimensions, fet que la converteix en un element singular dintre la història de l’art de les nostres comarques on el romànic és un estil poc desenvolupat.

En aquest moment, l’estat de conservació del conjunt, especialment el de la torre, és totalment precari amb una esquerda de grans dimensions que fa perillar l’ensorrament de la mateixa. El mateix passa amb la pila, que en caure el sostre de l’església, ha quedat a la intempèrie i sense cap tipus de protecció.

Per altra banda, la propietat del conjunt és difosa, i segons les diverses informacions existents, a hores d’ara encara no es té constància de la propietat exacta de la mateixa.

Tot aquest conjunt arqueològic i monumental de Fullola té diverses figures de protecció com a bé d’interès local, bé cultural d’interès nacional i béns integrats del patrimoni cultural català segons la normativa vigent essent inclosos en el catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i municipi de 2007 vinculat al POUM de Tortosa.

Atès que la normativa del POUM i del propi catàleg en el seu article 10 preveu  actuacions que ha de desenvolupar l’Ajuntament en aquests casos per protegir el patrimoni amb figures com la col·laboració amb els propietaris per protegir els béns o l’adquisició i expropiació dels elements catalogats quan concorrin circumstàncies que la justifiquin i legitimin.

Atès que la torre de Fullola necessita una mínima actuació per a la seua consolidació per evitar el seu ensorrament.

Atès que hi ha diferents estudiosos que volen dur a terme estudis arqueològics que no s’han pogut realitzar perquè es necessitava normativament el permís de la propietat i aquest no es va poder aconseguir en el seu dia.

Atès que caldria actuar per a consolidar el conjunt històric de la Fullola, especialment pel que fa referència a la torre i a la pila baptismal, evitant així el procés de degradació d’un element patrimonial de Tortosa catalogat com a bé d’interès nacional.

El grup municipal de Movem Tortosa proposa al ple de l’Ajuntament a adoptar els següents acords:

PRIMER. Iniciar el procés administratiu per conèixer la propietat d’aquest bé i incoar expedient, segons preveu la normativa, perquè la propietat realitzi una actuació de consolidació dels elements més degradats del conjunt.

SEGON. En cas que la propietat no es trobi o no respongui, iniciar les actuacions necessàries i escaients per part de l’Ajuntament de Tortosa, per consolidar els elements del conjunt que estiguin en més perill de degradació.

TERCER. Que es comuniquin els presents acords, via telemàtica,  així com el text de la moció als Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa així com a les diferents entitats de defensa del patrimoni de Tortosa i Catalunya.

 Jordi Jordan Farnós

Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

Tortosa, Terres de l’Ebre, 28 d’agost de 2019

Ningú pot negar que els gats formen part de la fauna urbana i rural, essent un bon nombre d’ells els que viuen en les nostres llars com uns membres més de la família. Poc a poc s’ha anat modificant la seua funció tradicional de controlador biològic per la d’animal de companyia, guanyant adeptes i aconseguint fer-se un lloc a les nostres llars per la seua forma de ser.

Aquest petits felins s’adapten fàcilment a espais no massa espaiosos com ara és un pis , i no requereixen d’excessives atencions per al seu benestar sense exigir un temps addicional d’esbarjo per satisfer les seves necessitats. Malgrat tot la situació no és ni de bon tros tan idíl·lica com sembla. La manca d’escrúpols i d’educació d’algunes persones, juntament amb les característiques pròpies del seu caràcter independent, fa que el creixement del nombre de gats rodamóns sigui una realitat en les nostres ciutats.

Colonitzen espais urbans on troben aliments i aixopluc. Això, unit al fet de no tenir depredadors, permet que els col·lectius de gats es reprodueixin ràpida i fàcilment arribant a assolir poblacions desproporcionades. La realitat és que la seua presència comporta un seguit de problemes, on la salubritat de l’entorn és la més compromesa i resulta més preocupant. En aquest sentit, s’han realitzat multituds d’actuacions, sovint encaminades a la retirada sistemàtica dels gats de les zones com si es tractessin d’una veritable plaga. Altrament, considerant l’evolució d’aquest procés al llarg del temps, s’ha comprovat que aquests tipus de mesures no són eficaces i no aconsegueixen l’objectiu de controlar la població. Les colònies acostumen a refer-se en un període curt de temps, i aleshores reapareix el problema.

A més, cada cop aquest tipus d’actuacions estan més allunyades del sentir de la ciutadania, així com dels principis i els objectius marcats pel text refós de la llei de protecció dels animals. Per tot això la legislació vigent ha optat per la creació de colònies controlades de gats.

Les colònies controlades de gats a les zones urbanes s’han consolidat com l’opció per aconseguir una situació d’equilibri entre els gats, les persones i altres elements de la quotidianitat urbana, de cara a la millora de les condicions sanitàries dels gats i a la salubritat pública de l’entorn que habiten i comparteixen amb nosaltres

Aquestes colònies generen moltes millores i avantatges tant per als animals com per a la ciutadania com els que esmentem a continuació:

Millora de les condicions de salubritat de l’entorn de la colònia: derivades de les actuacions sobre el medi – sorrals, menjadores, abeuradors, tractaments medi ambientals – i les realitzades sobre els individus.

En ser els gats objecte d’un seguit de mesures per a optimitzar les seues condicions sanitàries – tractaments anti-parasitaris, eliminació d’animals amb malalties infectocontagioses greus, vigilància de la presència d’animals malalts, tractament de patologies – s’obté una millora de l’estat sanitari dels individus. Aquestes mesures repercuteixen en la millora de les condicions de salubritat de l’entorn i la percepció que es té dels gats.

Mantenir un cens estable de la colònia mitjançant l’esterilització dels gats, fet que permet evitar la superpoblació i el deteriorament de les condicions de salubritat. L’esterilització, a més, evita les baralles derivades del zel i el deteriorament prematur de la condició física de les femelles per les múltiples gestacions.

Millora de la condició física per a una adequada nutrició, a més el fet d’emprar aliment sec evita en gran mesura la descomposició dels menjar i la presència de plagues.  Afavorir la comprensió ciutadana en mantenir colònies controlades, disminuint d’aquesta manera les queixes per molèsties, ja que els gats es mostren menys conflictius

Col·laborar amb voluntaris i societats protectores, els quals veuen complida la seua demanda de protecció i respecte als animals. A més, s’afegeix el benefici que per algunes persones suposa el tenir cura d’aquests gats.

Atès que la ordenança municipal de Tortosa respecte a la tinença d’animals de companyia, d’acord en allò que estableix i obliga la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya, de 2008, i d’acord amb la legislació europea, preveu la regulació de les colònies de gats de les ciutat tant pels drets dels animals com per la salubritat pública així com per la gestió correcta dels problemes que poden generar aquests animals, sense control, al conjunt de la ciutadania.

Atès que l’ordenança municipal parla clarament de la creació i control de les colònies de gats a partir de mesures com “l’esterilització en espais públics, la desparasitació així com l’aplicació de mesures veterinàries adients per garantir el benestar animals i la convivència en harmonia amb els ciutadans”.

Atès que l’ordenança municipal parla de “promoure la creació de colònies de gats, gestionades sota el control municipal, per associacions de protecció i defensa dels animals sense afany de lucre i que aquestes colònies s’hauran d’autoritzar mitjançant decrets d’alcaldia”.

Atès que moltes poblacions i ciutats de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona  com l’Ampolla Roquetes, Vilaseca, Torredembarra, Salou, Valls, Cambrils, Creixell, El Vendrell, La Canonja, Reus, Baix-Camp i un llarg etc.

Atès que a Tortosa la gestió d’aquestes colònies, encara legalment no constituïdes, les porta a terme PROGAT TORTOSA, entitat sense ànim de lucre, que només l’any 2018 ha esterilitzat  52 gats, els mateixos que està duent a terme el 2019, a part de les 52 vacunes i 52 desparasitacions corresponents així com vàries eutanàsies i el degut aliment sec que setmanalment se’ls distribueix.

Atès que aquests costos ascendeixen, anualment, a uns 7000 euros aproximadament i que repercuteixen en el benestar dels animals i en la salubritat pública de Tortosa així com en la reducció de les molèsties a la ciutadania que poden crear aquests animals si no estiguessin controlats tal i com preveu la llei i que no han tingut cap ajuda econòmica al respecte, havent de costejar aquesta despesa, a partir d’accions benèfiques i altres actuacions solidàries, tot i tractar-se d’un tema de salubritat pública i de necessari compliment legal.

Atès que PROGAT TORTOSA, en multitud d’ocasions, ha demanat per instància i amb vàries reunions durant aquests darrers anys que l’Ajuntament de Tortosa signi un conveni de col·laboració, on es corresponsabilitzi de la gestió d’aquestes colònies tal i com preveu la llei catalana, espanyola, europea i també l’ordenança municipal vigent.

El grup municipal de Movem Tortosa proposa al ple de l’Ajuntament a adoptar els següents acords:

PRIMER. Que atenent la legislació vigent l’Ajuntament de Tortosa promogui l’establiment d’un conveni amb PROGAT TORTOSA per a gestionar de forma corresponsable les colònies de gats existents a Tortosa a partir de tot allò que preveu l’ordenança municipal com l’esterilització, la desparasitació, l’alimentació així com les mesures veterinàries necessàries per mantindre la salubritat pública de la ciutat, l’harmonia entre la ciutadania i aquests animals així com el benestar dels mateixos.

SEGON. Que mitjançant decret d’alcaldia es regularitzen els diferents 15 punts d’alimentació i colònies de gats existents actualment a la ciutat tal i com preveu l’ordenança municipal de tinença d’animals vigent.

TERCER. Que es comuniquin els presents acords així com el text de la moció a PROGAT TORTOSA i a les diferents associacions de veïns dels barris de la ciutat i a la Federació de Veïns de Tortosa.

Jordi Jordan Farnós

Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

Tortosa, Terres de l’Ebre, 28 d’agost de 2019

El primer grup de l’oposició recorda que no s’està complint una resolució del 2016 del Parlament on s’instava a reduir les taxes universitàries un 30% després que el 2012 s’haguessin augmentat un 69% amb  les retallades de Mas

Aquest matí el grup municipal de Movem Tortosa ha comparegut en roda de premsa per explicar que el proper ple de febrer portarà una moció on s’insta a que l’Ajuntament de Tortosa es posicioni a favor de reclamar una reducció del 30% de les taxes universitàries pel que fa referència a graus, postgraus i màsters.

Des de la formació d’esquerres s’ha recordat que Artur Mas va augmentar les taxes un 69% el 2012 i des de llavors fins ara no s’ha fet cap rebaixa, tot i haver-se aprovat una moció al Parlament el 2016 on s’instava a una reducció almenys del 30%. Per al líder de la formació, Jordi Jordan “ens trobem amb una realitat molt dura per a molts estudiants i famílies de la ciutat que tenen vertaderes dificultats per fer front a unes matrícules que són de les més cares de l’Estat i d’Europa essent una competència exclusiva de la Generalitat”.

En aquest sentit, des de Movem Tortosa, s’ha recordat que en aquests moments s’estan negociant els pressupostos de la Generalitat i “des dels Ajuntaments hem d’exigir canvis i partides per afavorir la equitat i igualtat d’oportunitats per a tothom més tenint en compte que els estudis universitaris que hi ha al territori encara són pocs i la majoria de tortosins i tortosines els hi toca desplaçar-se en altres ciutats encarint moltíssim aquests estudis”.

Jordan ha recordat que hi ha hagut diferents vagues al respecte, reclamant aquesta reducció però que més enllà de les paraules ara per ara no s’ha concretat mai i ja fa més de 3 anys des de que es va aprovar al Parlament. El líder de la formació progressista ha reblat “no pot ser que ERC i PdCat no escoltin el Parlament de Catalunya i facin cas omís allò que reclamava la societat”.

D’altra banda, Movem Tortosa ha volgut recordar que fa uns mesos va proposar que l’Ajuntament creés un sistema de beques per ajudar els universitaris amb fons del consistori tal i com estan fent moltes ciutats del país però que aquesta proposta va ser rebutjada per PdCat i ERC per la qual cosa “no entendríem que no creïn beques des de l’Ajuntament com està fent Amposta i que tampoc demanin que es rebaixin les taxes, per la qual cosa esperem que s’aprovi per unanimitat i Tortosa no quedi com tantes altres vegades al marge de les demandes de la justícia social i les oportunitats per a totes les famílies tortosines”:

Tortosa,  14 de gener  2019