COMUNICAT DE PREMSA

Després de conèixer les declaracions fetes per l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, 

ahir en roda de premsa al voltant de les ordenances fiscals de l’exercici de 2020, 

Movem Tortosa vol fer les següents consideracions: 

Movem Tortosa ha rebut amb sorpresa la decisió del govern municipal de Tortosa de 

no fer modificacions a les ordenances fiscals per, així, no haver-les de sotmetre a 

l’aprovació del plenari. Una decisió que, a més a més, va ser comunicada al grup 

municipal de Movem Tortosa només uns minuts abans que l’alcaldessa ho expliqués 

en roda de premsa als mitjans de comunicació. El portaveu del grup municipal de 

Movem i cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa, Jordi Jordan, qualifica la decisió 

de no dur les ordenances al ple de «símptoma de debilitat del govern» i la comunicació 

de la decisió a l’oposició només minuts abans que a la premsa de «falta de respecte 

cap a l’oposició, que sí tenia predisposició a a arribar a acords». 

Movem Tortosa vol fer saber que havia presentat al govern de Junts per Tortosa tot un 

seguit de propostes en positiu amb les quals el principal grup polític de l’oposició volia 

contribuir a fer que els impostos de Tortosa fossin més equitatius i justos. Entre les 

propostes fetes per Movem, i que el govern municipal es va mostrar obert a valorar, hi 

ha les següents: 

  • Establir bonificacions del 80 per cent per a aquells propietaris que reformin 

habitatges buits i els destinin al mercat de lloguer amb un preu de mercat no 

superior a l’índex de referència de preus de lloguer a Catalunya. 

  • Ampliar fins al 30 per cent la bonificació de la quota íntegra de l’impost en els 

habitatges en els quals s’instal·lin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric 

de l’energia provinent del sol i que no hi estiguin obligats per la normativa 

vigent. 

  • En l’Impost sobre Activitats Econòmiques, afegir la bonificació del 15 per cent 

per creació d’ocupació, per a aquells subjectes passius que tributen per quota 

municipal i que generin llocs de treball a més a més del titular de l’explotació i 

fins un màxim de 4,99 treballadors, amb contracte indefinit durant el període 

impositiu immediat anterior al de l’aplicació de la bonificació. 

  • En l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, establir una bonificació 

del 80 per cent per obres d’instal·lació d’infraestructures de càrrega de vehicles 

elèctrics. 

Movem Tortosa vol fer notar que ara, amb la seua actitud, el govern municipal de Junts 

per Tortosa impedeix l’aplicació de cap de les propostes en positiu que ha fet no 

només el grup municipal de Movem Tortosa, sinó també altres partits de l’oposició. 

«Això demostra que per part de l’alcaldessa no hi ha cap voluntat d’arribar a acords», 

ha valorat Jordi Jordan, que atribueix la decisió que ha pres el govern municipal sobre 

les ordenances fiscals a una «rebequeria» i a un intent de l’alcaldessa de «fer-se la 

víctima» després d’haver perdut dos cops la votació de l’ampliació del teatre auditori 

Felip Pedrell. «La senyora Roigé segueix sense assumir que està en minoria a 

l’Ajuntament de Tortosa. S’equivoca, perquè ni sap i ni vol negociar amb l’oposició», ha 

lamentat el portaveu de Movem Tortosa. 

Tortosa, 11 d’octubre de 2019 

MOCIÓ DE MOVEM TORTOSA PER IMPULSAR LA CONSOLIDACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA TORRE, EL POBLAT, ESGLÉSIA I PILA BAPTISMAL MEDIEVALS DE FULLOLA

El conjunt arqueològic de Fullola es localitza en el centre del despoblat medieval del mateix nom, al costat a les runes de l’església gòtica, a uns 12 km al nord-est de Tortosa, dins del terme de la nostra ciutat.

L’origen de la Fullola, amb un terme enorme, sol atribuir-se a temps anteriors a l’Edat Mitjana, si bé, a començaments del segle XIII, estava sota domini feudal dels Montcada tortosins. El lloc rebé una primera Carta de Poblament el 30 d’agost de 1208 a favor de Pere Nebot i, en no prosperar, fou donat a Arnau de Figuerola el 24 d’abril del 1216. En temps de Jaume I passà a domini reial i després fou de l’Orde del Temple. Al remat, esdevingué carrer de Tortosa i, l’any 1342, la Ciutat féu encastar el seu escut sobre la portada de l’església.

Segles més tard el municipi perellonenc i el tortosí s’enfrontaren en un inacabable plet per la seua possessió, que aconseguí guanyar Tortosa i, finalment, en sessió municipal del 19 de gener de 1863 el lloc es donà per abandonat.

Les restes de l’antic poblat de Fullola, en complet abandonament en l’actualitat, el formen la torre de defensa, d’alçada considerable i punt més elevat del poblat; l’església, pròxima a la torre i formant amb ella el nucli central; i les cases.

Les cases més properes al nucli són també les pitjor conservades, pràcticament cobertes de vegetació. Només se’n veuen els fonaments i alguna paret de maçoneria ordinària. Una mica més allunyades del nucli central es conserven algunes cases disseminades utilitzades ocasionalment amb fins agrícoles

La torre, bastida al segle XIII amb filades de pedra sense treballar, és cilíndrica i esvelta, té uns 16 metres d’alçada i permetia un control excel·lent sobre el mar de Tortosa.

L’església, d’estil gòtic, en l’actualitat només hi resten les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l’entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L’obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l’escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l’antic poblat de Fullola.

A més a més, dintre del conjunt, hi trobem una pila baptismal, probablement d’estil romànic, de notables dimensions, fet que la converteix en un element singular dintre la història de l’art de les nostres comarques on el romànic és un estil poc desenvolupat.

En aquest moment, l’estat de conservació del conjunt, especialment el de la torre, és totalment precari amb una esquerda de grans dimensions que fa perillar l’ensorrament de la mateixa. El mateix passa amb la pila, que en caure el sostre de l’església, ha quedat a la intempèrie i sense cap tipus de protecció.

Per altra banda, la propietat del conjunt és difosa, i segons les diverses informacions existents, a hores d’ara encara no es té constància de la propietat exacta de la mateixa.

Tot aquest conjunt arqueològic i monumental de Fullola té diverses figures de protecció com a bé d’interès local, bé cultural d’interès nacional i béns integrats del patrimoni cultural català segons la normativa vigent essent inclosos en el catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i municipi de 2007 vinculat al POUM de Tortosa.

Atès que la normativa del POUM i del propi catàleg en el seu article 10 preveu  actuacions que ha de desenvolupar l’Ajuntament en aquests casos per protegir el patrimoni amb figures com la col·laboració amb els propietaris per protegir els béns o l’adquisició i expropiació dels elements catalogats quan concorrin circumstàncies que la justifiquin i legitimin.

Atès que la torre de Fullola necessita una mínima actuació per a la seua consolidació per evitar el seu ensorrament.

Atès que hi ha diferents estudiosos que volen dur a terme estudis arqueològics que no s’han pogut realitzar perquè es necessitava normativament el permís de la propietat i aquest no es va poder aconseguir en el seu dia.

Atès que caldria actuar per a consolidar el conjunt històric de la Fullola, especialment pel que fa referència a la torre i a la pila baptismal, evitant així el procés de degradació d’un element patrimonial de Tortosa catalogat com a bé d’interès nacional.

El grup municipal de Movem Tortosa proposa al ple de l’Ajuntament a adoptar els següents acords:

PRIMER. Iniciar el procés administratiu per conèixer la propietat d’aquest bé i incoar expedient, segons preveu la normativa, perquè la propietat realitzi una actuació de consolidació dels elements més degradats del conjunt.

SEGON. En cas que la propietat no es trobi o no respongui, iniciar les actuacions necessàries i escaients per part de l’Ajuntament de Tortosa, per consolidar els elements del conjunt que estiguin en més perill de degradació.

TERCER. Que es comuniquin els presents acords, via telemàtica,  així com el text de la moció als Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa així com a les diferents entitats de defensa del patrimoni de Tortosa i Catalunya.

 

 Jordi Jordan Farnós

Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

Tortosa, Terres de l’Ebre, 28 d’agost de 2019

MOCIÓ DE MOVEM TORTOSA PER IMPULSAR LA CORRECTA GESTIÓ DE LES COLÒNIES DE GATS DE LA CIUTAT

Ningú pot negar que els gats formen part de la fauna urbana i rural, essent un bon nombre d’ells els que viuen en les nostres llars com uns membres més de la família. Poc a poc s’ha anat modificant la seua funció tradicional de controlador biològic per la d’animal de companyia, guanyant adeptes i aconseguint fer-se un lloc a les nostres llars per la seua forma de ser.

Aquest petits felins s’adapten fàcilment a espais no massa espaiosos com ara és un pis , i no requereixen d’excessives atencions per al seu benestar sense exigir un temps addicional d’esbarjo per satisfer les seves necessitats. Malgrat tot la situació no és ni de bon tros tan idíl·lica com sembla. La manca d’escrúpols i d’educació d’algunes persones, juntament amb les característiques pròpies del seu caràcter independent, fa que el creixement del nombre de gats rodamóns sigui una realitat en les nostres ciutats.

Colonitzen espais urbans on troben aliments i aixopluc. Això, unit al fet de no tenir depredadors, permet que els col·lectius de gats es reprodueixin ràpida i fàcilment arribant a assolir poblacions desproporcionades. La realitat és que la seua presència comporta un seguit de problemes, on la salubritat de l’entorn és la més compromesa i resulta més preocupant. En aquest sentit, s’han realitzat multituds d’actuacions, sovint encaminades a la retirada sistemàtica dels gats de les zones com si es tractessin d’una veritable plaga. Altrament, considerant l’evolució d’aquest procés al llarg del temps, s’ha comprovat que aquests tipus de mesures no són eficaces i no aconsegueixen l’objectiu de controlar la població. Les colònies acostumen a refer-se en un període curt de temps, i aleshores reapareix el problema.

A més, cada cop aquest tipus d’actuacions estan més allunyades del sentir de la ciutadania, així com dels principis i els objectius marcats pel text refós de la llei de protecció dels animals. Per tot això la legislació vigent ha optat per la creació de colònies controlades de gats.

Les colònies controlades de gats a les zones urbanes s’han consolidat com l’opció per aconseguir una situació d’equilibri entre els gats, les persones i altres elements de la quotidianitat urbana, de cara a la millora de les condicions sanitàries dels gats i a la salubritat pública de l’entorn que habiten i comparteixen amb nosaltres

Aquestes colònies generen moltes millores i avantatges tant per als animals com per a la ciutadania com els que esmentem a continuació:

Millora de les condicions de salubritat de l’entorn de la colònia: derivades de les actuacions sobre el medi – sorrals, menjadores, abeuradors, tractaments medi ambientals – i les realitzades sobre els individus.

En ser els gats objecte d’un seguit de mesures per a optimitzar les seues condicions sanitàries – tractaments anti-parasitaris, eliminació d’animals amb malalties infectocontagioses greus, vigilància de la presència d’animals malalts, tractament de patologies – s’obté una millora de l’estat sanitari dels individus. Aquestes mesures repercuteixen en la millora de les condicions de salubritat de l’entorn i la percepció que es té dels gats.

Mantenir un cens estable de la colònia mitjançant l’esterilització dels gats, fet que permet evitar la superpoblació i el deteriorament de les condicions de salubritat. L’esterilització, a més, evita les baralles derivades del zel i el deteriorament prematur de la condició física de les femelles per les múltiples gestacions.

Millora de la condició física per a una adequada nutrició, a més el fet d’emprar aliment sec evita en gran mesura la descomposició dels menjar i la presència de plagues.  Afavorir la comprensió ciutadana en mantenir colònies controlades, disminuint d’aquesta manera les queixes per molèsties, ja que els gats es mostren menys conflictius

Col·laborar amb voluntaris i societats protectores, els quals veuen complida la seua demanda de protecció i respecte als animals. A més, s’afegeix el benefici que per algunes persones suposa el tenir cura d’aquests gats.

Atès que la ordenança municipal de Tortosa respecte a la tinença d’animals de companyia, d’acord en allò que estableix i obliga la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya, de 2008, i d’acord amb la legislació europea, preveu la regulació de les colònies de gats de les ciutat tant pels drets dels animals com per la salubritat pública així com per la gestió correcta dels problemes que poden generar aquests animals, sense control, al conjunt de la ciutadania.

Atès que l’ordenança municipal parla clarament de la creació i control de les colònies de gats a partir de mesures com “l’esterilització en espais públics, la desparasitació així com l’aplicació de mesures veterinàries adients per garantir el benestar animals i la convivència en harmonia amb els ciutadans”.

Atès que l’ordenança municipal parla de “promoure la creació de colònies de gats, gestionades sota el control municipal, per associacions de protecció i defensa dels animals sense afany de lucre i que aquestes colònies s’hauran d’autoritzar mitjançant decrets d’alcaldia”.

Atès que moltes poblacions i ciutats de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona  com l’Ampolla Roquetes, Vilaseca, Torredembarra, Salou, Valls, Cambrils, Creixell, El Vendrell, La Canonja, Reus, Baix-Camp i un llarg etc.

Atès que a Tortosa la gestió d’aquestes colònies, encara legalment no constituïdes, les porta a terme PROGAT TORTOSA, entitat sense ànim de lucre, que només l’any 2018 ha esterilitzat  52 gats, els mateixos que està duent a terme el 2019, a part de les 52 vacunes i 52 desparasitacions corresponents així com vàries eutanàsies i el degut aliment sec que setmanalment se’ls distribueix.

Atès que aquests costos ascendeixen, anualment, a uns 7000 euros aproximadament i que repercuteixen en el benestar dels animals i en la salubritat pública de Tortosa així com en la reducció de les molèsties a la ciutadania que poden crear aquests animals si no estiguessin controlats tal i com preveu la llei i que no han tingut cap ajuda econòmica al respecte, havent de costejar aquesta despesa, a partir d’accions benèfiques i altres actuacions solidàries, tot i tractar-se d’un tema de salubritat pública i de necessari compliment legal.

Atès que PROGAT TORTOSA, en multitud d’ocasions, ha demanat per instància i amb vàries reunions durant aquests darrers anys que l’Ajuntament de Tortosa signi un conveni de col·laboració, on es corresponsabilitzi de la gestió d’aquestes colònies tal i com preveu la llei catalana, espanyola, europea i també l’ordenança municipal vigent.

El grup municipal de Movem Tortosa proposa al ple de l’Ajuntament a adoptar els següents acords:

PRIMER. Que atenent la legislació vigent l’Ajuntament de Tortosa promogui l’establiment d’un conveni amb PROGAT TORTOSA per a gestionar de forma corresponsable les colònies de gats existents a Tortosa a partir de tot allò que preveu l’ordenança municipal com l’esterilització, la desparasitació, l’alimentació així com les mesures veterinàries necessàries per mantindre la salubritat pública de la ciutat, l’harmonia entre la ciutadania i aquests animals així com el benestar dels mateixos.

SEGON. Que mitjançant decret d’alcaldia es regularitzen els diferents 15 punts d’alimentació i colònies de gats existents actualment a la ciutat tal i com preveu l’ordenança municipal de tinença d’animals vigent.

TERCER. Que es comuniquin els presents acords així com el text de la moció a PROGAT TORTOSA i a les diferents associacions de veïns dels barris de la ciutat i a la Federació de Veïns de Tortosa.

 

Jordi Jordan Farnós

Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

Tortosa, Terres de l’Ebre, 28 d’agost de 2019

Jordi Jordan defensa la sanitat pública i promet transparència als hospitals municipals

El líder de Movem recorda que l’actual govern està sent investigat per presumptes casos de corrupció a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús denunciats pel seu grup i recorda que tant la Sra. Roigé com ERC continuen retallant la sanitat pública del territori.

Aquest dimecres Jordi Jordan, acompanyat per diferents membres de la candidatura, entre els quals, els doctors Pere Genaró i Iñigo Lechuga, ha realitzat una roda de premsa on s’ha compromès a treballar “per la transparència i per erradicar les pràctiques irregulars com les que s’estan investigant en aquests moments ja que la contractació de personal i de serveis en els hospitals municipals es feia al marge de la llei de contractació de Catalunya”. Jordan ha recordat que “per molt que la resta de partits parlin ara de lluita contra la corrupció els únics que ho hem denunciat a fiscalia i hem aconseguit la investigació del cas som Movem Tortosa i per això ens comprometem a treballar per fer una sanitat per a tots, sense clientelisme, i sobretot, donant suport als treballadors i treballadores que estan patint aquesta mala gestió de l’actual govern”.

Per altra banda, Jordan també ha contestat a la Sra. Roigé en relació a les seues declaracions d’ahir: “que es postuli com la defensora de l’Hospital Verge de la Cinta quan ella essent diputada de CiU amb Artur Mas va aprovar totes les retallades que van acomiadar molta gent de l’Hospital i ens han deixat en un servei cada cop més precari i amb falta de recursos és una presa de pèl”. Jordan ha etzibat “s’ha de tenir molta cara políticament parlant perquè  la Sra. Roigé digui que és la defensora de la sanitat quan en realitat és la retalladadora de l’Hospital a l’igual que ERC, que actualment gestiona la conselleria de sanitat i continua aplicant les retallades que van prometre acabar”.

Finalment, Jordi Jordan, ha remarcat que “el que cal és el nou hospital per al territori com el que la Generalitat sí que vol fer a Tarragona, Girona o Viladecans i no pas uns pedaços de l’actual que ni tan sols està pressupostat tot i que fa anys que el prometen tant ERC com els postconvergents. Ens mereixem ser catalans de primera, no de tercera”.

Tortosa, 22 de maig de 2019

Jordan vol convertir els terrenys de Renfe en un pulmó verd de Tortosa amb un gran aparcament soterrat

 

Movem Tortosa eliminarà l’ampliació de la zona blava del barri del Temple i Ferreries efectuada pel govern del PdCat i ERC, adequarà un nou aparcament al Rastre i crearà més zones verdes d’aparcament per al veïnat.

Aquesta tarda Jordi Jordan i el seu equip han realitzat una roda de premsa on han explicat el seu model per recuperar els terrenys de RENFE per a la ciutat. El portaveu de Movem Tortosa ha recordat que “fa dècades que ens diuen que es solucionarà però és evident que mai ha estat una prioritat i cal que en aquest mandat es desencalli d’una vegada per totes”. Jordan ha explicat que volen convertir-los en un gran pulmó verd, que connecti el Temple amb l’Eixample i que pugui tenir alguns usos de restauració i oci, però sobretot un gran aparcament soterrat. També defensen que s’hi construeixi de manera provisional un aparcament en superfície als antics magatzems ja que l’obra tardarà uns anys en dur-se a terme. Finalment, Jordi Jordan, ha volgut remarcar que defensen la idea de crear un consell municipal participatiu d’urbanisme on caldria consensuar definitivament els usos.

Per altra banda, Jordi Jordan, ha explicat diferents propostes en matèria d’aparcament i mobilitat on s’ha compromès a eliminar l’ampliació de la zona blava del carrer Rosselló i l’avinguda de la Generalitat així com l’horari de tarda i dissabte efectuada pels governs convergents i d’ERC. Per altra banda, el cap de llista de Movem Tortosa també ha defensat la idea de crear més places verdes d’aparcament per al veïnat i, pel que fa al Rastre, tal i com demana l’Associació de Veïns, aconseguir ampliar l’aparcament del carrer Providència, davant l’Escola de la Mercè, a partir dels terrenys abandonats que hi ha al costat.

Tortosa, 21 de maig de 2019

Movem Tortosa es compromet a portar a Europa la situació dels cítrics

 

 

Jordi Jordan acompanyat de l’eurodiputat Ernest Urtasun visita l’empresa Cítrics Terres de l’Ebre per segon cop en un mes i es compromet a buscar solucions a nivell d’Europa per poder ajudar i protegir el sector agrícola de la comarca.

Aquest passat dijous el candidat a l’alcaldia per Movem Tortosa, Jordi Jordan, acompanyat per l’eurodiputat Ernest Urtasun i per una delegació de Movem Tortosa amb l’economista Sònia Ruperez i els regidors i pagesos de Movem Jesús i Movem Bítem Ramon Pujol i Òscar Carles han visitat l’empresa de Campredó Cítrics Terres de l’Ebre SAT per tal de conèixer la crisi que afecta als productors de crítics de la zona i considerar les mesures que cal impulsar urgentment per fer-hi front.       

Els productors de cítrics han explicat la gravetat de la situació per l’entrada massiva de fruita provinent de Marroc, Sudàfrica i Egipte al mercat europeu així com a d’altres mercats estrangers que tradicionalment havien rebut les exportacions del sector. Com a conseqüència d’aquesta situació moltes empreses de la zona s’estan veient perillar la continuïtat de la seua activitat i en diversos casos, al País Valencià, ja han arribat al tancament.                                                                                                                                                           

Ernest Urtasun ha destacat que aquest és un tema que caldrà prioritzar des de l’inici de la propera legislatura al Parlament Europeu per tal que les institucions comunitàries emprenguin les mesures necessàries per preservar el teixit econòmic i social de les Terres de l’Ebre vinculat a la producció de cítrics. És per això que Urtasun ha anunciat que portarà el tema a les comissions corresponents per fer tot el possible perquè la Unió Europea protegeixi al màxim el sector agrícola, tant important per a les Terres de l’Ebre.

Per la seua banda, Jordi Jordan, com a candidat a l’alcaldia, ha tornat a manifestar el seu compromís per ajudar a crear el Clúster dels Cítrics a Catalunya, a l’estil del que es va fer en el cas del moble a La Sénia, davant la inacció actual de l’Ajuntament i de la Generalitat que no han fet pràcticament res des de fa uns mesos que ho van anunciar.

Tortosa, 26 d’abril de 2019

Tortosa entre els ajuntaments més precaris de l’Estat en polítiques socials i de promoció social

 

Movem Tortosa explica que l’associació estatal de directors i gerents de serveis socials situa la capital de Baix Ebre com el 16è ajuntament més precari en pressupostos socials de tot l’Estat destinant només 42,20 euros per habitant i demana un canvi més enllà de l’electoralisme i la propaganda del govern municipal.

Movem Tortosa ha comparegut en roda de premsa per informar que aquesta setmana s’ha conegut l’informe anual d’aquesta prestigiosa entitat que valora la despesa social de les ciutats de més de 20.000 habitants de tot l’Estat, on Tortosa torna aparèixer com un dels ajuntaments mitjans del país amb un dels pressupostos socials més precaris, concretament en la 16ª pitjor situació en la categoria dels anomenats “pressupostos precaris” que destaquen per no arribar als 50 euros per habitant en despesa social davant dels més de 300 que destinen els consistoris considerats en “excel·lència social”.

En aquest sentit, Jordi Jordan, portaveu de la formació, ha destacat que “segurament avui la Sra. Roigé ni ERC sortiran a fer-se la foto o explicar aquest informe perquè no els convé reconèixer que estem en una situació precària com venim denunciant des de fa anys, on s’està invertint molt poc per ajudar el 55% de les famílies tortosines que tenen dificultats per arribar a final de mes”. Així Jordan ha lamentat que la setmana passada “anunciessin a bombo i plateret que reservarien 10 places al teatre per famílies vulnerables com un acte de beneficència i almoina quan el que cal és fer un autèntic pla d’acció social que incorpori més mesures i accions per beneficiar a més de la meitat dels tortosins que tenen vertaderes dificultats econòmiques perquè la crisi per molt que diguin continua per a la majoria de la gent”.

Jordi Jordan ha volgut recordar que “durant aquest mandat hem denunciat per activa i per passiva que no s’està fent prou en polítiques per a les persones i hem proposat accions com la creació de beques per als joves universitaris, la tarifació social per a pagar els impostos municipals en funció d ela renda o la creació de plans d’ocupació locals propis per contractar persones a l’atur entre altres mesures però sempre trobem un no per resposta tant de la Sra. Roigé com d’ERC de Tortosa”. En aquest sentit, el líder de la formació ha lamentat que “aquest estudi ens doni la raó i torni a evidenciar que Tortosa, més enllà de la propaganda no està invertint prou ni innovant en polítiques a favor de la majoria dels tortosins en un context on les desigualtats continuen creixent ja que com tots els informes indiquen les classes mitjanes i populars cada vegada tenen menys en funció d’una minoria que s’està enriquint com mai”.

Movem portarà al ple la reducció del 30% de les matrícules universitàries

 

El primer grup de l’oposició recorda que no s’està complint una resolució del 2016 del Parlament on s’instava a reduir les taxes universitàries un 30% després que el 2012 s’haguessin augmentat un 69% amb  les retallades de Mas

Aquest matí el grup municipal de Movem Tortosa ha comparegut en roda de premsa per explicar que el proper ple de febrer portarà una moció on s’insta a que l’Ajuntament de Tortosa es posicioni a favor de reclamar una reducció del 30% de les taxes universitàries pel que fa referència a graus, postgraus i màsters.

Des de la formació d’esquerres s’ha recordat que Artur Mas va augmentar les taxes un 69% el 2012 i des de llavors fins ara no s’ha fet cap rebaixa, tot i haver-se aprovat una moció al Parlament el 2016 on s’instava a una reducció almenys del 30%. Per al líder de la formació, Jordi Jordan “ens trobem amb una realitat molt dura per a molts estudiants i famílies de la ciutat que tenen vertaderes dificultats per fer front a unes matrícules que són de les més cares de l’Estat i d’Europa essent una competència exclusiva de la Generalitat”.

En aquest sentit, des de Movem Tortosa, s’ha recordat que en aquests moments s’estan negociant els pressupostos de la Generalitat i “des dels Ajuntaments hem d’exigir canvis i partides per afavorir la equitat i igualtat d’oportunitats per a tothom més tenint en compte que els estudis universitaris que hi ha al territori encara són pocs i la majoria de tortosins i tortosines els hi toca desplaçar-se en altres ciutats encarint moltíssim aquests estudis”.

Jordan ha recordat que hi ha hagut diferents vagues al respecte, reclamant aquesta reducció però que més enllà de les paraules ara per ara no s’ha concretat mai i ja fa més de 3 anys des de que es va aprovar al Parlament. El líder de la formació progressista ha reblat “no pot ser que ERC i PdCat no escoltin el Parlament de Catalunya i facin cas omís allò que reclamava la societat”.

D’altra banda, Movem Tortosa ha volgut recordar que fa uns mesos va proposar que l’Ajuntament creés un sistema de beques per ajudar els universitaris amb fons del consistori tal i com estan fent moltes ciutats del país però que aquesta proposta va ser rebutjada per PdCat i ERC per la qual cosa “no entendríem que no creïn beques des de l’Ajuntament com està fent Amposta i que tampoc demanin que es rebaixin les taxes, per la qual cosa esperem que s’aprovi per unanimitat i Tortosa no quedi com tantes altres vegades al marge de les demandes de la justícia social i les oportunitats per a totes les famílies tortosines”:

Tortosa,  14 de gener  2019