Què li passa a l’esquerra, que hi ha tanta dispersió i no fa pinya?
Sí, sovint es diu que, en comptes d’una esquerra, n’hi ha un munt. Em preocupa que estigui passant això al país.
Precisament quan vam crear la plataforma Movem Tortosa, que després es va convertir en un partit, el nostre objectiu era unir totes les sensibilitats d’esquerres de Tortosa, de moltes procedències, entre elles l’activisme social i polític, Iniciativa, Esquerra Unida, Procés Constituent… Caldria que aquestes plataformes aglutinadores naixessin a més indrets. Hem de buscar objectius comuns; si no, la divisió acaba per debilitar-nos.
Ens hem convertit en la primera força d’esquerres municipal, i és en aquesta línia que treballem.
Quina és la clau de l’èxit?
Per a natros és molt important no fer política des d’un punt de vista tradicional, teòric, de despatx i ple. Hi ha d’haver ànima al darrere: gent i idees. Canalitzem les inquietuds de la població tortosina, que té moltes ganes de canvi polític.
Fa dotze anys que tenim el mateix govern; ja per higiene democràtica, el canvi és necessari. És sa que en una ciutat hi hagi una alternativa, que no es doni per fet que sempre governaran les mateixes persones i partits. Per a una democràcia de qualitat calen apostes decidides.
De debò hi ha qui pensa que sempre hi haurà els mateixos a l’Ajuntament?
Crec que els actuals governants ho pensen, i actuen com si aquesta institució que ha de ser de tots els pertanyés. Això es palpa i molta gent s’ho està creient. Alhora, però, gran part de la ciutadania s’està polaritzant per desencadenar aquest canvi.
Observem l’actitud del govern local als plenaris: no pot ser que al llarg del mandat ens hagin rebutjat més del 80 % de les mocions, quan som el primer grup de l’oposició. Aquest fet demostra manca de sensibilitat envers els més de 2000 tortosins i tortosines que representem.
Nosaltres hem denunciat la corrupció, cosa que ningú no havia fet abans. Em refereixo a les irregularitats a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, de titularitat municipal. S´hi contractaven persones i serveis sense concurs públic. En breu hi haurà el judici corresponent. Volem crear una ciutat allunyada del caciquisme, on tothom tingui oportunitats d’accedir a qualsevol lloc.
Doni’ns exemples de mocions que els hagin rebutjat.
La del Tiquet Fresc, una iniciativa ja introduïda a moltes altres poblacions de Catalunya. que pretenia garantir l’accés a productes frescos a la població que arran de la crisi ha patit i està patint. Càritas i Creu Roja només els donaven aliments amb una data de caducitat llarga. La idea del Tiquet Fresc parteix d’un conveni amb petits comerciants, per proporcionar a la ciutadania més desfavorida verdura, fruita i carn fresques, entre altres queviures.
Quan nosaltres vam plantejar la proposta al ple, ens van dir que no era necessària ni oportuna, i al cap de dos anys el mateix govern municipal va introduir-la.
Un altre cas és el Pla Municipal d’Habitatge, que vam reclamar fa anys, perquè a la ciutat hi ha moltes cases en ruïnes. Tot i haver-hi votat a favor, el govern local no hi va fer absolutament res. Fa uns mesos vam tornar a proposar-ho i ens ho van rebutjar.
Al final, t’adones que a l’Ajuntament no hi ha debat real ni cooperació. Les mocions s’aproven o es rebutgen segons qui les presenta i segons el moment. No hi ha un criteri racional a l’hora de votar.
L’independentisme també divideix l’esquerra.
En el nostre cas no. Sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Dins del nostre moviment hi ha independentistes i no independentistes; tots es respecten, perquè és el que ens sembla normal i democràtic. Ens uneix la defensa del referèndum i del dret a decidir, la reivindicació dels drets socials, amb un consens molt clar. Mentre no siguin extremistes, al nostre grup hi tenen cabuda independentistes i no independentistes.
Què és per a Movem Tortosa l’extremisme?
Actituds fanàtiques que no toleren la visió de l’altre. És el cas dels partits espanyolistes, segons el discurs dels quals no existeix l’independentisme. A l’altre bàndol també hi ha sectors extremistes. Considero que aquesta no és la línia que s’ha d’adoptar: en una societat plural, tothom s’ha de reconèixer. El mateix succeeix amb altres temes, com el feminisme. Hi ha qui nega que hi hagi discriminació contra les dones.
Els encausats pel procés són presos polítics o polítics presos? Són lícites les accions de protesta com els talls a les autopistes?
Per a mi són presos polítics. En qualsevol cas, cal buscar un consens perquè surtin de la presó: seria un pas per normalitzar la situació.
Quant a les accions que esmenta, opino que no són efectives en aquests moments. Fins i tot poden arribar a ser contraproduents, perquè indignen part de la ciutadania. És la raó per la qual en les vagues contra la reforma laboral no s’han tallat les autopistes, perquè aquestes mesures acaben per tenir l’efecte contrari.
Hem parlat de la pluralitat, potser excessiva, de l’esquerra. Es podria pensar que ara mateix també hi ha un excés de convocatòries de la ciutadania a les urnes.
Estem vivint un moment de transformació política i social. Som una societat molt líquida que està vivint una crisi important. Cal retornar als gran consensos, perquè situacions com aquesta desemboquen en una gran estabilitat. En els darrers anys hem passat per un gran nombre de comicis catalans i estatals. Hi ha el risc que una fragmentació excessiva faci ingovernables moltes poblacions.
Aquest risc també el corre Tortosa?
No sé què passarà, però, en comparació amb altres eleccions, a les properes municipals s’hi presentaran moltes candidatures. Nosaltres volem construir una alternativa local, per la qual cosa obrirem les mans a tots els progressistes que vulguin engegar projectes perquè la ciutat avanci.
Us heu plantejat exportar el vostre projecte?
Sí. De fet, al territori ja han aparegut candidatures com Movem Roquetes i Movem Tivissa. També n’hi ha d’altres provinents d’espais similars al nostre: és el cas del Pinell de Brai i de Corbera d’Ebre, que incorporaran al seu nom el de Movem. A les Terres de l’Ebre hi ha unes set o vuit candidatures d’esquerres transversals i municipalistes. Tenim el propòsit és defensar els nostres pobles i tot el territori. De vegades els partits tradicionals s’omplen la boca dient que vetllaran per les Terres de l’Ebre, però quan arriben els pressupostos de la Generalitat i estatals es discriminen les nostres comarques.
Què farà Movem Tortosa en defensa de les Terres de l’Ebre?
Primerament canviar la filosofia de govern: treballar a partir de la cooperació i de l’entesa. Totes les idees positives s’han d’incloure i deixar enrere el vell caciquisme. I cal fer-ho amb perspectiva territorial, abandonant el localisme. Volem concertar polítiques estratègiques per a les quatre comarques del sud de Catalunya. Això ens permetria combatre els escandalosos índexs d’atur, despoblament i pobresa.
I en l’àmbit local?
Cal desenvolupar un pla estratègic de ciutat, per desenvolupar-ne els sectors econòmics amb futur. Hem d’apostar per la industrialització, amb realisme: disposem de sòl, però cal adequar-lo. Es requereix una política activa de recerca d’empreses.
És necessari donar valor afegit a la indústria agroalimentària. La Reserva de la Biosfera és una oportunitat que el Consistori ha d’impulsar.
Quant al comerç, és importantíssim protegir el petit i el mitjà, que són els que donen personalitat a Tortosa. Podem ajudar-los arranjant l’espai urbà: la nostra ha de ser una ciutat agradable per passejar-hi. Actualment no té aquesta imatge. El projecte de l’Eixample no avança: només cal veure com estan la plaça d’Alfons i el carrer de Cervantes.
Els terrenys de Renfe s’han de recuperar per a la ciutat. S’ha de dignificar el centre de Tortosa. Volem cosir-lo amb el barri del Temple i vincular-lo al parc, per constituir-hi un pulmó verd combinat amb petites zones comercials. Tot plegat donaria un aire de modernitat a la capital del Baix Ebre.
Una de les vostres inquietuds és l’ecologisme.
El futur passa pel respecte al medi ambient. Tortosa, amb els Ports, el riu i el delta a la vora, pot ser una marca en aquest sentit. Un nucli urbà connectat amb l’entorn. Aquests espais naturals espectaculars podrien atreure molts nous residents.
I el patrimoni.
Hem de deixar de veure’l com un llastre del passat i convertir-lo en una oportunitat. A més de la recuperació del nucli antic, els sis quilòmetres de fortificacions i muralles són clau per atreure turisme. Fa dues dècades que Amics dels Castells reclama que s’engegui el Pla Director de Muralles, aprovat fa quatre o cinc anys.
Advoquem perquè Tortosa sigui patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, tenim el suport de Federico Mayor Zaragoza. I ens consta que el govern local ja ha fet estudis en aquesta direcció.
Quines propostes teniu en l’àmbit social?
Segons un estudi, la nostra és de les ciutats que menys inverteix en aquest aspecte. Per exemple, el pressupost del Pla de polítiques de dones és molt minso. El Pla LGTBI, una de les poques mocions que sí que ens van aprovar, no disposa de recursos econòmics per fer-lo realitat.
A Tortosa també hi ha un problema greu d’infrahabitatge que afecta el rovell de l’ou de la ciutat, on hi ha tot el patrimoni. En primer lloc, perjudica les persones; en segon lloc, la imatge de la vila. És necessària una regidoria d’habitatge activa que planifiqui a llarg termini, i canviar el model de subvencions. La Llei del Dret a l’Habitatge contempla mecanismes tan interessants com la masoveria urbana.
Per
Marta Milian Ariño – 9 d’Abril de 2019
