Tortosa és una ciutat amb un envejable patrimoni tant cultural com natural, amb una història sempre lligada al riu, la nostra via de comunicació amb el món i que tant ha marcat la nostra idiosincràsia, el nostre caràcter, la nostra forma de comunicar-nos i d’entendre la nostra ciutat i el territori. El riu va determinar el naixement de la ciutat i la seva navegació en va ser motiu de prosperitat, no en va tot el que hi està vinculat té una gran importància per als tortosins i tortosines.

I el monument franquista no n’ha estat una excepció. Després d’anys de controvèrsia, finalment s’anuncia la seva retirada per part del vicepresident Pere Aragonès, la Consellera de Justícia Ester Capella i l’Alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé, escenificada en un dia simbòlic com és el 45è aniversari de la mort del dictador. Amb aquest anunci iniciem una nova etapa en la relació de Tortosa amb el riu, ja que podem recuperar aquest espai per a la nostra ciutat i els tortosins i tortosines.

És amb aquesta voluntat que Movem Tortosa va presentar la moció per reclamar la construcció d’una passarel·la que comunique Ferreries amb el nucli històric aprofitant la pilastra del mig del riu un cop la Generalitat en retiri el monòlit franquista, moció aprovada per 19 vots (Movem Tortosa, ERC, PSC i Junts) dels 21 que conforma el Ple de l’Ajuntament.

Aquest és el primer pas per recuperar el primer pont de Tortosa, l’únic pas estable que va existir entre Saragossa i el mar durant segles. Un pont de fusta i barques primer, que al segle XIX va passar a ser també el primer pont de ferro de la ciutat, conegut com Pont de la Cinta, que va ser dinamitat a l’abril de 1938 pels republicans en un intent d’impedir l’avanç de l’exèrcit franquista. Una maniobra de retirada que va marcar la Batalla de l’Ebre, deixant la ciutat amb més d’un 75% dels edificis malmesos i dividida física i ideològicament.

Sense oblidar el passat per mai repetir-lo però mirant endavant, iniciem una nova dinàmica en la vida econòmica i social de la ciutat. D’aquí la importància tant urbanística com simbòlica d’aquesta nova passarel·la, que passarà a ser nexe d’unió entre la ciutat històrica, Remolins i Ferreries. S’ha d’entendre com una oportunitat, ja que els ponts són un nexe de comunicació i d’unió de persones, comerç i de mons diferents, a vegades oposats i d’altres complementaris, a més a més de ser un mirador al riu. No només són un lloc de pas sinó de trobada i només la gent que viu en una ciutat que ha crescut a banda i banda de riu pot arribar a comprendre la importància dels ponts per a una ciutat i els seus habitants. Un pont millora la comunicació dels barris que connecta i conseqüentment li dona vida i prosperitat als seus comerços, apropant serveis a banda i banda de riu. Amb aquesta passarel·la salvem la barrera urbanística que suposa el riu i a la vegada afavorim nous models de mobilitat per a la ciutat.

En definitiva, es recupera així un espai per a tota la ciutadania, que esdevindrà un nou pas peatonal i de bicicletes, fent una ciutat més amable i dinàmica. Una transformació urbana que dignificarà l’espai i la ciutat, apropant encara més els seus barris, millorant la comunicació i la fluïdesa amb aquest nou eix d’unió.

Jordi Jordan Farnós, Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

La pandèmia de la Covid-19 segueix avançant i els danys que provocarà a nivell social, sanitari i econòmic seran profunds. A nivell local és terriblement preocupant veure com les restriccions i els tancaments preventius d’activitats econòmiques tensen cada vegada més els pilars que sustenten molts negocis locals, alguns dels quals podrien abaixar aviat la persiana si no els arriben ajudes urgents. Davant d’aquesta situació pandèmica sense precedents per inèdita i per la incertesa pel que fa al temps que pot durar, les diferents administracions estan obligades a fer tot allò possible, i fins i tot allò impossible, per abocar el major número de recursos a sostenir l’activitat econòmica. Hi estan obligats els Governs de l’Estat i de la Generalitat, que tot i que han posat en marxa recursos, cal que en posin encara més. I el mateix passa amb els ajuntaments.
En el darrer ple municipal finalment es va aprovar una nova línia d’ajuts per als sectors locals de la restauració i l’estètica. Uns ajuts de 400 euros per negoci plantejats de forma completament unilateral per part del govern sociovergent de Tortosa i que els grups de l’oposició vam considerar i seguim considerant completament insuficients perquè queden molt lluny del que els afectats i les afectades necessiten i del que l’Ajuntament podria fer si hi hagués una voluntat real i ferma per part de Junts-PDEcat-CiU i el PSC d’abordar l’emergència tal com cal. Tot i que durant dies tota l’oposició en bloc vam intentar fer entendre al govern de la senyora Meritxell Roigé que la quantitat proposada queda lluny de les necessitats reals i que seria possible millorar les ajudes, la postura intransigent i immobilista del tot o res de Roigé i el seu equip ens va portar a Movem Tortosa a abstenir-nos en el ple. Ens vam abstenir per un únic motiu: responsabilitat cap els nostres conciutadans i conciutadanes.
Una vegada més, i com ja ha passat amb altres qüestions en el gairebé any i mig d’aquest mandat municipal, als grups de l’oposició la senyora Roigé ens va comunicar el seu plantejament de nous ajuts malament, amb la informació facilitada a comptagotes i sense donar el més mínim marge per a la negociació d’una millora de la proposta. Simplement s’esperava de l’oposició que aplaudíssim i diguéssim que endavant. I quan vam fer pública la nostra disconformitat, la senyora Roigé va aprofitar per a fer-se la màrtir en públic i acusar els grups de l’oposició de perjudicar la ciutat només per a fer-li mal personal a ella. Perquè aquesta és una de les moltes coses que no entén la senyora Roigé: que ella no és la ciutat, perquè a Tortosa la representem tots i cadascun dels grups que conformem el consistori. Amb l’afegit, no intranscendent, que l’actual govern municipal sociovergent es troba en minoria al ple. Això implica que per aprovar les propostes s’ha de comptar amb suports de l’oposició. I per a comptar amb la majoria hi ha ocasions en les quals cal negociar i dialogar si la proposta inicial que es fa no convenç la majoria.
I això és el que ha passat amb les ajudes que la senyora Roigé i el senyor Roig han proposat per a la restauració i l’estètica. Els grups que ens trobem a l’oposició -11 regidores i regidors en total- no hi estàvem d’acord, però tot i així Roigé s’ha enrocat en la seua proposta de 400 euros per a cada afectat pel segon tancament de la restauració i l’estètica i ens han acusat als partits de l’oposició de deslleialtat, falsedat i unes quantes coses més. Com si aquí estiguéssim parlant d’un fortí militar i no pas d’un ajuntament democràtic on l’objectiu principal hauria de ser l’entesa i el diàleg en benefici de la ciutadania. I aquí és on fallen estrepitosament la senyora Roigé i el senyor Roig: en la seua manca de voluntat de negociar i dialogar, encara que de cara a la galeria diguin tot el contrari.
És més, la senyora Roigé fins i tot va tenir temps durant en el darrer ple d’acusar-me de faltar-li al respecte en les meues interpel·lacions. Ja ho diuen que a vegades dol escoltar veritats. Dol escoltar que no hi ha voluntat de diàleg i de negociació o dol adonar-se que ja no es pot dirigir plàcidament la ciutat a cop d’imposicions. Pel que sembla, Roigé ja ha oblidat les formes que ella i el seu mentor polític, Ferran Bel, utilitzaven amb els portaveus municipals als plenaris en els anteriors mandats, quan sí que tenien majoria absoluta i es sentien totpoderosos i en disposició de poder fer, desfer i dir el que volguessin i a qui ells volguessin. El senyor Enric Roig, ara nova crossa de la senyora Roigé, era un dels objectius preferits dels dards que es llançaven des de les butaques del govern municipal. Ara ja ho ha oblidat allò, el cap dels socialistes tortosins. Que ell ara també s’ho mira tot des de les butaques del govern municipal i 46.000 euros anuals de sou a càrrec de l’Ajuntament ben bé que s’ho valen.

Jordi Jordan és portaveu de Movem Tortosa

A l’hora d’explicar els conceptes bàsics de l’estructura i el funcionament de les monarquies absolutes s’acostuma a citar una frase atribuïda al rei Lluís XIV de França, el també conegut com a Rei Sol. La història va acabar deixant en boca d’aquest rei absolutista del segle XVII la frase “L’État, c’est moi”. És a dir, “L’Estat soc jo”, una frase breu però que capta tota l’essència del concepte de poder que tenien aquests monarques, que identificaven l’estat amb la seua pròpia persona.
Aquesta concepció absolutista ha perdurat fins els nostres temps i en podem trobar versions arreu. Sense anar més lluny, a l’Ajuntament de Tortosa, on l’alcaldessa Meritxell Roigé ens té acostumats a esta pràctica del govern basada en la imposició i en la permanent equiparació de la seua voluntat amb la de la ciutat. De la mateixa manera que per a Lluís XIV l’Estat era ell, per a la senyora Roigé la ciutat de Tortosa és ella i el seu govern i, per tant, qui gosa discutir o simplement no acatar la seua voluntat està en contra no d’ella, sinó de tota la ciutat sencera.
Així ha passat en aquests darrers dies al voltant de les ajudes que els quatre grups de l’oposició creiem que l’Ajuntament de Tortosa ha de destinar a ajudar els afectats i afectades pel segon tancament dels sectors de l’hostaleria, la restauració i l’estètica en el marc de les mesures de combat contra el coronavirus. Mentre que els grups municipals de Movem Tortosa, ERC-Tortosa Sí, Ciutadans i la CUP estem d’acord en que s’haurien de posar en marxa un paquet de mesures integrals que incloguessin uns ajuts econòmics ajustats a les necessitats reals dels afectats, la senyora Roigé s’ha enrocat en una proposta d’ajuts econòmics insuficients davant l’abast dels danys que tot plegat causarà als sectors afectats pel nou tancament. I això, quan encara no s’han pagat ni de bon tros tots els ajuts que es van atorgar la passada primavera.
I quina ha estat la reacció de Roigé, que a sobre ara ja no té la majoria al plenari per a poder passar el rodet com en el mandat anterior? Doncs en lloc d’asseure’s amb tota l’oposició i dialogar i negociar per arribar a un consens, ha preferit sortir davant l’opinió pública a fer el que fa habitualment: carregar contra els que no acatem les seues imposicions. Ho he dit en altres ocasions: davant la greu crisi sanitària, social i econòmica que està creant la pandèmia del coronavirus, tots els servidors i servidores públics hauríem de fer tot el possible per unir esforços i dialogar per a fer les millors polítiques en benefici de la ciutadania. Però malauradament, això no està sent possible a l’Ajuntament de Tortosa, on sistemàticament es rebutgem, es menyspreen o s’ignoren les propostes de l’oposició pel simple fet que venen de l’oposició. Hi ha un exemple clar que a sobre té relació estreta amb els fets dels que parlo: la moció de Movem Tortosa que va aprovar el ple i que reclamava la creació d’una comissió de seguiment de la Covid-19 i en el marc de la qual tots poguéssim fer propostes i debatre mesures. La moció es va aprovar abans de l’estiu i a hores d’ara encara esperem que es creï la comissió.
A l’exercici de l’alcaldia absolutista de la senyora Roigé hi contribueix en aquest mandat el PSC de Tortosa, soci de govern dels postconvergents. Ara amb la qüestió de les noves ajudes per als afectats pel nou tancament de negocis, i com en totes les decisions d’importància que s’han de prendre, els socialistes s’han limitat a fer seguidisme de les decisions dels postconvergents, però pujant-se al carro de les envestides contra l’oposició a través del senyor Enric Roig, qui ja ha oblidat completament el que pregonava quan ell també era oposició i denunciava en públic el maltractament dels governs de Bel i Roigé a la resta de grups municipals.
Recordant aquella novel·la cèlebre de Tomasi di Lampedusa, el senyor Roig està aplicant la màxima aquella de canviar-ho tot perquè res no canviï i, mentre de portes enfora es vanta de treballar, d’haver portat nous aires al govern municipal de i canviar la ciutat, de portes endins es limita a fer allò que Tancredi li aconsellava al príncep Salina: “Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi” (“Si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï”). O si més no, fer creure que s’està canviant tot. Perquè, en realitat, no ha canviat res i a Tortosa seguim sota la monarquia absoluta del rei Sol.

Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa